Ja podeu descarregar l'estudi «Gènere i dades. Foment de la perspectiva de Gènere en Govern Obert».
Estudio género y datos (PINCHA AQUÍ PARA DESCARGAR) (611 downloads )
L´estudi es va presentar durant la Jornada “Gènere i Govern Obert”, emmarcada dins del projecte de Fundació per la Justícia «Gènere i Dades. Foment de la perspectiva de gènere en govern obert» dut a terme amb el suport de lAjuntament de València. La Jornada es va realitzar en col·laboració amb la Càtedra Pagoda i va tenir lloc el passat 3 de juny al Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València. L'objectiu d'aquesta trobada va ser reflexionar conjuntament i compartir els resultats del estudi sobre dades obertes des d'una perspectiva de gènere realitzat per la professora Carmen Montalbá Ocaña i la periodista Ana Maria Ioanas.
L'acte d'inauguració va comptar amb la presència, entre altres persones, de Joaquín Martín Cubas, director de la Càtedra Pagoda, Ana María Fuertes Eugenio, directora de la Fundació per la Justícia i Fabiola Meco Tébar, vicedegana de la Facultat de Dret de la UV. Les intervencions van ressaltar la importància d'adquirir una perspectiva de gènere a l'anàlisi de dades de les administracions públiques per tal d'implementar polítiques públiques igualitàries efectives.
La primera taula, de caràcter institucional, titulada “Present i futur de la Política de dades obertes”, va ser moderada per Raquel Valle Escolano, Directora del Màster de Direcció en Gestió Pública de la UNIR i va comptar amb la participació de Andres Gomis, Director General de Transparència, Atenció a la Ciutadania i Bon Govern de la GVA, Fernando Gallego García, Cap de Servei de Transparència i Govern Obert de l'Ajuntament de València i Silvia Rueda Pascual, Directora Territorial de la Conselleria d'Innovació de la GVA.
Va obrir la taula Andrés Gomis, qui va posar de manifest la doble estratègia seguida per la GVA amb la intenció de constituir un sistema públic de gestió de dades de l'administració. A nivell intern, va destacar la necessitat d'introduir-ne una “cultura de les dades” a les administracions públiques de conformitat amb la Llei 2/2015 de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, per tal de millorar-ne l'eficiència a través de l'avaluació i la reutilització de les dades disponibles per als poders públics, facilitant la presa de decisions, la rendició de comptes i la transparència. D'altra banda, va assenyalar que des del 2020 la GVA ha posat en marxa un portal dirigit als reutilitzadors de dades per tal de promoure activitats divulgatives en matèria de govern obert i va concloure que la desagregació per gènere de les dades és una qüestió vital per a la elaboració de les polítiques públiques.
A continuació, Fernando Gallego, en representació de l'Ajuntament de València, va començar la seva ponència introduint el model de governança adoptat pel consistori de la ciutat de València anomenat Missions València 2030, en estreta relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, posant èmfasi en l'objectiu número 5 sobre Igualtat de Gènere. Entre altres qüestions, el ponent va ressaltar la necessitat de crear un rol de “científic de dades de ciutat” així com una infraestructura pública de dades que apropi la ciutat al concepte de Smarty City.
Silvia Rueda Pascual va iniciar la seva intervenció evidenciant la disparitat en l'accés i la utilització de la tecnologia segons els ingressos, edat o nivell d'estudis. Focalitzant-se més en la perspectiva de gènere, va subratllar com l'ús incorrecte de les dades així com els algorismes de plataformes digitals tendeixen a perjudicar la dona en tenir un biaix sexista i patriarcal. Entre altres dades, també va posar en evidència l'escassa presència de dones al sector TIC i la manca de referents femenines al món de les tecnologies, la qual cosa dificulta la desmasculinització del sector.
La segona taula, moderada per Emilio Soria Olivas, catedràtic de la Universitat de València, va tenir caràcter tècnic-acadèmic, girant especialment al voltant de l'informe realitzat per Carmen Montalbá Ocaña, professora contractada Doctora al Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UV, i Ana María Ioanas, periodista de dades. A més de les dues autores de l'informe, aquesta taula va comptar amb la participació d'expertes com Antonia Ferrer Sapena, Professora Titular, Directora de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades de la UPV, i Anabel Forte Deltell, Professora Titular del Departament d'Estadística i Investigació Operativa, Directora en funcions de la Càtedra de Bretxa Digital de Gènere de la UV.
Aquesta taula va començar amb la presentació per part de Carmen Montalbá de l'estudi preliminar “Gènere i Dades. Foment de la perspectiva de gènere en govern obert”. En primer lloc, es va posar en valor el canvi de paradigma que han patit les dades i la informació, ja que se n'ha pres consciència del valor social i com poden contribuir a democratitzar la societat a través de la consagració del dret a saber. L'acadèmica va destacar que una dada no existeix si no es contextualitza, per tant és molt important tenir en compte quina part de la realitat il·lumina la dada que estem observant. Posteriorment, la ponent va tractar la qüestió de la mirada de gènere en la qüestió de les dades, que va més enllà de la publicació de xifres i percentatges sobre la situació de les dones. La perspectiva de gènere en el tractament de les dades exigeix contextualitzar-les, la qual cosa es duu a terme identificant els mecanismes de desigualtat existents així com situant les dades en un espai geogràfic i temporal. En definitiva, és de vital importància alfabetitzar la població en la lectura i comprensió de les dades per no caure en allò que Montalbà anomena com a “anestèsia social”.
Ana Maria Ioanas va continuar amb la presentació de l'estudi posant en relleu la necessitat de produir un apropament de la població cap a les dades. La ponent es va servir de reportatges de recerca realitzats a partir de dades públiques en matèria de violència masclista per il·lustrar la importància d'una reutilització i difusió de les dades correcta, exemplificant amb diversos projectes la importància de contextualitzar les dades per tal que adquireixin valor social i poder transformador. La periodista també va subratllar la necessitat d'alfabetitzar la població en l'ús i l'anàlisi de dades.
Posteriorment, Antònia Ferrer va fer un recorregut general per tots els projectes de formació i jornades de difusió en matèria dutilització de dades obertes, així com de les enquestes i entrevistes necessàries per saber el coneixement general de la població en aquest àmbit. La ponent va ressaltar la importància de ser conscients de qui proporciona les dades i la necessitat dintroduir la perspectiva de gènere, desagregant les dades per gènere, especialment en matèria docupació.
Per finalitzar la jornada, comptem amb la intervenció de Anabel Forte Deltell, la qual va posar de manifest la necessitat de comptar amb dades obertes que realment siguin transparents i comprensibles, per la qual cosa el format en què es presentin influirà en la seva comprensió. La ponent va incidir en la manca de cultura estadística i matemàtica a la població, que dificulta l'accés i processament de la informació, i en conseqüència pot portar a la perpetuació de certs rols de gènere a la societat.
L'acte va ser clausurat per la Regidora Delegada de Transparència i Govern Obert, Elisa Valia Cotanda, acompanyada per la Directora de Projectes de Fundació per la Justícia, Claudia Squillacioti, on es van pronunciar els agraïments a totes les persones participants i es va concloure ressaltant la imperativa necessitat de tenir un accés transparent i de qualitat a les dades, en línia amb tot allò esmentat a la jornada.