El passat 1 de maig de 2021, amb la legislatura acabada d'inaugurar, el partit de Bukele, Noves Idees, juntament amb 8 diputats aliats, van destituir els Magistrats de la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia i el Fiscal General de la República del Salvador; de manera il·legal i sense complir les garanties processals.
A totes les irregularitats que van envoltar el cessament dels magistrats, ja de per si mateix denunciables, s'uneix que d'aquesta manera no es garanteix la independència judicial, element bàsic en qualsevol democràcia que calgui.
Aquesta és la història d‟un règim que cada dia s‟allunya més de la democràcia i de l‟estat de dret.
Nayib Bukele, una història d'acumulació de poder
Bukele arriba al govern el 2019 després d'una reeixida campanya electoral en què va seduir els salvadorencs amb la promesa de fer un gir radical a una nació que compta amb una de les taxes d'homicidis més grans del món.
Aquest propòsit va ser rebut amb esperança pels votants, que el van recolzar a les urnes.
Des del seu nomenament, el president del país demostra un gran menyspreu per la separació de poders duent a terme accions i decisions que transcendeixen fronteres i fan que la comunitat internacional es doni les mans al cap.
Un exemple clar va ser la seva irrupció al Congrés acompanyat per efectius militars i policials per exigir l'aprovació d'un pressupost per al seu pla de control territorial, part del seu projecte per combatre la delinqüència. Una mena de xou lamentable que es va batejar com el “Bukelazo”.
Era el febrer del 2020 i la seva relació amb el Congrés i la Cort Suprema de Justícia (CSJ) no ha fet més que anar escalfant-se des de llavors. Entre altres coses perquè el Poder Executiu ha hagut d'anar parant els peus al president durant la crisi del coronavirus, que es va treure de la màniga decrets i mesures que atemptaven contra els drets més fonamentals de la població.
Bukele va arribar a dir en un discurs que havia d'haver afusellat tots els magistrats de la Sala Constitucional per dir que es comportava com un dictador.
Tot i aquest ambient, el 28 de febrer de 2021 el partit creat per Nayib Bukele arrasa a les eleccions legislatives. L'àmplia majoria obtinguda li atorga el poder d'elegir i destituir els magistrats de la Cort Suprema de Justícia i els membres del Consell Nacional de la Judicatura.
Així que, si Bukele ja tenia ganes al poder judicial, ara que la majoria li permet desfer-se'n, l'1 de maig destitueix els Magistrats de la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia i el Fiscal General de la República .
I ara què?
Ara arribem al capítol de nomenar nous magistrats de la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia.
Com es podia esperar, no es fa conforme a la Constitució de la República i tant els nous Magistrats com el Fiscal General són afins al partit del govern.
Quin tipus d'estat pot ésser lliure sense la independència del Poder Legislatiu, el Poder Executiu i el Poder Judicial?
Segurament un que s'acosta perillosament a una dictadura.
Reaccions per la preocupació es deslliguen a nivell internacional
La resposta internacional no es va fer esperar.
El secretari d'estat dels EUA, Antony Blinken, va fer una trucada a Bukele per expressar-li la preocupació per la destitució dels magistrats, que posa en risc la democràcia.
Al recel dels Estats Units s'uneix el d'Europa; l'alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va afirmar que a El Salvador s'està qüestionant «el funcionament de l'Estat de dret».
Aquesta pressió internacional es veu reforçada per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), l'Organització d'Estats Americans (OEA) i organismes com a Fundació per la Justícia, que va emetre un Pronunciament per la independència del Poder Judicial a El Salvador en què fan un "cridat als nous Diputats de l´Assemblea Legislativa a actuar en pro de la democràcia i la institucionalitat i que prenguin les decisions no en favor d´interessos partidaris, sinó a favor de la societat i la democràcia salvadorenyes."
Els Drets Humans a El Salvador
S'obre a El Salvador un abisme que fa perillar els drets humans en general (com l'accés a la justícia) i els drets humans LGTBI en particular, que ja eren fràgils abans d'aquesta conjuntura.
I és que a El Salvador passen coses que atempten contra els drets humans com a condicions penitenciàries que posen en risc la vida de les persones preses, detencions i empresonacions injustificades i limitacions a la llibertat d'expressió ia la llibertat de premsa.
En aquest context, la comunitat LGTBI es veu especialment desemparada en un país on la violència i la discriminació per qüestions de diversitat de gènere són brutals a mans fins i tot de les autoritats.
El president Bukele ha fet prioritària la lluita contra la criminalitat, sí. Tot i això, la seva falta d'estratègia pel que fa als delictes d'odi LGBT és inquietant.
Sembla que s'ha oblidat de les seves intencions del passat amb aquest col·lectiu. És més, a l'hora de la veritat es va oposar al matrimoni igualitari i va negar el suport al reconeixement legal del gènere de les persones trans.
Tot plegat fa créixer el temor que, davant del seu control del poder judicial, deixi encara més de banda la defensa i reconeixement dels drets de la diversitat sexual a El Salvador. Uns avenços que s'han anat veient tímidament des que el 2015 l'Assemblea Legislativa reconegués la gravetat dels delictes per motius de gènere.
Tot i això, malgrat que es va modificar el Codi Penal per incloure com a homicidis greus els motivats per l'odi, inclosos els relacionats amb l'orientació sexual o identitat de gènere d'una persona, els fiscals només han proposat classificar com a delictes d'odi tres homicidis de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT) fins ara.
En tots tres casos els jutges van desestimar els càrrecs per delictes d'odi i en cap es va dictar una condemna.
Amb aquest panorama, es requeriria del govern salvadorenc una llei d'identitat de gènere; legislació contra la discriminació i accions de promoció de la inclusió de les persones del col·lectiu LGTB, tots ells drets universals de l'ésser humà.
Aquí és on cal preguntar-se què es pot esperar d'un govern que menysprea la divisió de poders i que no garanteix la protecció i la seguretat de la totalitat de la seva població.
I en aquest punt és quan la pressió internacional s'ha d'esforçar.
Tal com van afirmar des d'Amnistia Internacional després de la destitució dels magistrats el maig passat: “El president ha deixat clar que no permetrà l'escrutini internacional, perquè ho oblida que l'Estat salvadorenc és signatari de compromisos internacionals de drets humans que han de ser honrats. És urgent que la comunitat internacional sigui contundent i respongui enèrgicament davant dels fets del primer de maig.”