Entendre el conflicte armat de Colòmbia de vegades no resulta senzill. Per això mateix, volem apropar-ho a la Comunitat Valenciana gràcies a la col·laboració amb Comissió Colombiana de Juristes, que coneixen de primera mà el que ha suposat i segueix suposant aquest succés que ha marcat la història recent del país. Comencem pel principi ¿en què consisteix el conflicte?
Descobreix el post a Instagram
Breu resum del conflicte armat a Colòmbia
Colòmbia ha estat immersa en un conflicte armat intern durant més de mig segle. A la dècada dels 60 van néixer dues guerrilles, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – FARC i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional – ELN, que van sorgir com a contrapès al bipartidisme polític que governava el país, afavorint les elits tradicionals i generant desigualtats socials.
Amb el pas dels anys, al conflicte armat es van sumar grups paramilitars com les Autodefenses Unitat de Colòmbia AUC, la força pública i narcotraficants. Tots els actors armats van atacar la població civil, convertint-la en víctima del conflicte.
Després de diversos processos de pau fallits, a novembre de 2016 l'Estat colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia -FARC EP- van signar un Acord de Pau que va posar fi a la confrontació amb aquesta guerrilla, la que més impacte i control territorial va tenir al seu moment.
El Acord Final de Pau va crear tres institucions clau per a l'esclariment de la veritat, la recerca de persones donades per desaparegudes en el conflicte armat, i la investigació i jutjament dels combatents màxims responsables de greus violacions als drets humans:
1. La Comissió per a l'Aclariment de la Veritat (CEV): el seu mandat (2017-2022), va estar dirigit a dignificar les víctimes, assolir el reconeixement voluntari per part dels responsables, afavorir la convivència als territoris i formular propostes viables per a la no repetició. Com a resultat del seu treball, va sorgir l'informe final que conté la narrativa del conflicte armat intern i les recomanacions per donar continuïtat a una pau estable i duradora.
2. La Unitat de Cerca de Persones donades per Desaparegudes (UBPD): cerca dirigir, coordinar i contribuir a la implementació de les accions humanitàries de recerca i localització de persones donades per desaparegudes en el context i degut al conflicte armat que es trobin amb vida i, en els casos de defunció, quan sigui possible, la recuperació, identificació i entrega digna de cossos.
3. La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP): és l'ens jurisdiccional, que té a càrrec seu la tasca d'investigar, jutjar i sancionar els màxims responsables dels crims més greus comesos durant i en ocasió del conflicte armat intern, establint les responsabilitats penals individuals i resolent la situació jurídica d'exintegrants de les FARC-EP i la Força Pública.
Actualment, Colòmbia continua en el procés d‟implementació de l‟Acord de Pau, tanmateix, les accions de l'Estat han estat insuficients, per reparar integralment els gairebé nou milions de víctimes que ha deixat el conflicte armat intern.