23 de setembre de 2022
A/A Sr. José Manuel Albares
Ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Govern d'Espanya
Benvolgut Sr. Ministre,
Més d'un centenar d'organitzacions de la societat civil ens dirigim a vostè per mostrar la nostra preocupació per la situació de risc en què es troben persones, organitzacions i comunitats defensores de la terra i el territori a Guatemala, i instar-lo a que el Govern de Espanya actuï per afavorir-ne la protecció. A través del següent comunicat, les organitzacions signants demanem atentament donar seguiment actiu als casos de desallotjaments forçosos de comunitats que defensen el dret a la terra, i als processos de criminalització a què són sotmeses les persones defensores.
COMUNICAT SOBRE DESALLOTJOS FORÇOSOS I CRIMINALITZACIÓ A PERSONES
DEFENSORES DE LA TERRA I EL TERRITORI A GUATEMALA
El 29 de desembre del 2021 es van complir 25 anys de la signatura dels Acords de Pau a Guatemala. Tot i els compromisos inclosos en relació a abordar les causes estructurals del Conflicte Armat Intern (CAI), les condicions que van donar lloc al conflicte subsisteixen en essència actualment. Les profundes inequitats socials, l'alta concentració de la terra i l'expansió de megaprojectes d'inversió -hidroelèctrics, miners i agroindustrials- configuren la realitat socioeconòmica d'aquest país que ocupa el novè lloc a nivell mundial en termes de desigualtat. A dia d'avui, a Guatemala hi ha almenys 1.400 conflictes agraris sense resoldre que afecten principalment pobles indígenes.
En aquest context de conflictivitat per la terra, les comunitats que defensen el dret a la terra i la defensa del territori s'enfronten a processos de criminalització ia desallotjaments forçosos que vulneren els estàndards internacionals dels drets humans. A l'informe de 2017, Situació de drets humans a Guatemala, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) recull l'existència d'“un patró de violacions a drets humans quan s'executen els desallotjaments, que inclou la violació al dret a la consulta, i la manca de notificació prèvia, que solen ser realitzats de manera sumària i violenta per membres de la Policia Nacional Civil, l'Exèrcit i el Consell Nacional d'Àrees Protegides (CONAP), i involucren la crema i destrucció d'habitatges, aliments, animals, sense previsió de tornada ni reubicació, sense possibilitats reals d'un degut procés ni d'accés a la justícia”. En el mateix informe, la CIDH va identificar que líders i líders que defensen els drets dels pobles indígenes, el territori i el medi ambient, estan especialment exposats a la criminalització.
Segons els registres de la Unitat de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans -Guatemala (UDEFEGUA), l'any 2021 es van cometre 1002 agressions contra persones, organitzacions i comunitats defensores de drets humans, i durant els primers sis mesos de l'any 2022 han reportat 589 agressions. Així mateix, el clima d'elevada conflictivitat territorial afavorit pel model de desenvolupament extractivista pel qual ha optat l'Estat de Guatemala, ha deixat el 2021 un total de 179 agressions
contra pagesos/es i persones que defensen la terra, el territori i el medi ambient. Els que defensen la terra, el territori i el medi ambient continuen sent avui dia un dels col·lectius més perseguits. Els tipus de criminalització més utilitzats, segons els registres d'UDEFEGUA, són els actes de difamació i estigmatització, les denúncies judicials sense fonament i les detencions il·legals.
Aquestes dades van en línia amb la tendència global. Segons Front Line Defenders, els arrestos i les detencions van ser les formes més comunes utilitzades pels Estats per frenar el treball de les persones defensores l'any 2020. L'informe de l'Oficina de l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans de 2019 alerta sobre la criminalització que pateixen les persones defensores de drets humans basada “en l'ús indegut del dret penal en contra”, que afecta especialment els que defensen la terra i els recursos naturals.
Els patrons d'ús indegut del dret penal en contra de persones defensores, líders i líders comunitàries, així com de pobles indígenes i camperols es caracteritzen per serioses deficiències en el procés penal, manca de proves, fabricació d'acusacions, manca d'individualització dels fets i dilatació injustificada dels processos, que incrementen el desgast econòmic, social i emocional de les persones defensores, les famílies, les comunitats i les organitzacions. A l'arrel d'aquestes situacions hi ha conflictes per l'accés a la terra, la protecció dels béns comuns naturals i els drets territorials
comunitats indígenes.
Actualment hi ha nombrosos casos de judicialització de persones defensores a Guatemala que exemplifiquen aquests patrons de criminalització, com els casos del Consell de Comunitats de Retalhuleu (CCR), la Unió Verapacense d'Organitzacions Camperoles (UVOC), el Comitè Camperol de l'Altiplano (CCDA), la Coordinadora Camperola Chortí Nou Dia (CCCND) o la Resistència Pacífica de Cahabón.
El passat mes de maig del 2022 van fer una gira per l'Estat espanyol, dues defensores guatemalenques d'Alta Verapaz, representants del CCDA i de la Resistència Pacífica de Cahabón, en què van exposar la situació al voltant dels conflictes per l'accés a la terra , la defensa dels béns naturals i de l'aigua, i la criminalització de les persones defensores de la terra a Guatemala. En el cas del CCDA, actualment hi ha 1024 ordres de captura contra membres del CCDA, de les quals 375 són dones, empresonament de 5 líders, ordres de desallotjaments, agressions amb armes en contra de famílies i 12 persones assassinades en els darrers 10 anys.
El 12 de juliol passat van tenir l'audiència per a la resolució del recurs extraordinari de cassació de Jorge Coc i Marcelino Xol, autoritats indígenes de la comunitat Choctun Basilá, al municipi de Cobán, departament d'Alta Verapaz. Tots dos són integrants del Comitè Camperol de l'Altiplà (CCDA), empresonats des del 2018 al Centre de Detenció Preventiva d'Homes i Dones de Cobán. El procés està marcat per múltiples violacions al degut procés, la inconsistència dels testimonis i les proves de la seva innocència. Encara esperen resolució del Tribunal.
En el cas de la Resistència Pacífica de Cahabón, en el marc de la seva lluita per la defensa del territori i dret a la consulta prèvia, lliure i informada, la Resistència ha patit múltiples atropellaments, amenaces i intimidacions. L'acte més conegut va ser la criminalització i la sentència de Bernardo Caal Xol, líder de la Resistència. Va patir un greu procés de difamació, criminalització i judicialització, que va desembocar en la sentència molt controvertida, dictada per un tribunal de Cobán el novembre de 2018, que el va condemnar a 7 anys i 4 mesos de presó per suposats delictes de detenció il·legal i robatori agreujat . Representants de les Nacions Unides van considerar el procés legal contra Bernardo Caal Xol com un clar cas de criminalització. El 24 de març d'aquest any, després de 4 anys a la presó, Bernardo Caal va ser deixat en llibertat per bona conducta. Encara estan pendents les audiències en un segon procés obert en contra.
Estem preocupades per la manca de seguretat jurídica de la terra que es viu a moltes comunitats; la inexistència d‟instàncies a càrrec de promoure solucions dialogades a conflictes de terra, així com la inexistència d‟una política agrària integral. Tot això es dóna en un context de fractures profundes en el sistema de justícia i de fort debilitament de l'Estat de Dret, cosa que podria portar a una escalada més gran de conflictes de terra violents ia la imposició dels interessos de persones i grups poderosos, en detriment
de les comunitats indígenes.
En un context d'afebliment de la institucionalitat pública i d'atacs contra la independència de la justícia a Guatemala, la situació per a les persones defensores criminalitzades esdevé molt crítica. En aquest sentit, el reconeixement de la tasca de les persones defensores per part de la comunitat internacional, així com el seguiment als seus casos a través de l'observació dels judicis resulta fonamental per promoure que es garanteixi el procés degut.
Davant aquesta situació, les organitzacions signants subscrivim aquesta crida urgent:
1. Reafirmant el nostre suport a la tasca de les persones, organitzacions i comunitats defensores de la terra, el territori i el medi ambient a Guatemala, preocupades pels processos de criminalització que s'articulen contra la tasca de aquestes. Des de les organitzacions signants ens mantindrem vigilants davant
qualsevol vulneració de drets i repressió violenta de la protesta social i de la resistència pacífica per part del Govern guatemalenc.
2. Demandar al Govern d'Espanya que monitoregi el compliment del Conveni 169 de l'OIT, ratificat per l'Estat de Guatemala, en àrees de presència d'inversions de proveniència espanyola, i que aquestes inversions no violin la plena efectivitat dels drets socials, econòmics i culturals d'aquests pobles,
respectant la seva identitat social i cultural, els seus costums i tradicions, i les seves institucions, així com a realitzar les consultes prèvies, lliures i informades per a totes aquelles accions que els afectin als seus territoris ancestrals, seguint les tradicions del poble indígena afectat.
3. Sol·licitar al Govern d'Espanya que, a través de la seva Ambaixada a Guatemala, faci observacions de les audiències dels judicis en contra de les persones defensores de la terra i el territori judicialitzades, mostrant la preocupació de la comunitat internacional perquè es garanteixi el degut procés.
4. Demandar al Govern d'Espanya que, en els seus diàlegs bilaterals amb Guatemala, subratlli la urgència que es restableixin institucions i mecanismes responsables i capaços de promoure solucions dialogades i pacífiques als conflictes de terra, i que coneguin i facin complir els drets i necessitats fonamentals de comunitats rurals i indígenes.
#Defensemlavida #Defendemoslavida
#LibertatJorgeCocyMarcelinoXol
#Somosdefensors
#Somosdefensores
#Nocriminals
Adhesions / Adhesions / Atxikipenak:
1. Coordinadora Valenciana d'ONGD (CVONGD) – Agrupa 102 ONGD
2. Plataforma de Solidaritat amb Guatemala de Barcelona
3. Xarxa Ecofeminista
4. Amycos.org
5. Associació de recerca i especialització sobre Temes Iberoamericans (AIETI)
6. Associació Dones Palante
7. Assoc. Nourdine – Associació Cultural La Pau
8. Associació per a la Cooperació Entre Comunitats (ACOEC)
9. Associació Pau amb Dignitat
10. Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE)
11. Associació Zehar-Errefuxiatuekin
12. Associació El Llibrell, eines de transformació local
13. ATELIER ONGD- Associació de tècnics especialistes en investigació i estudis sobre
la realitat llatinoamericana
14. Berdinak Gara
15. Brigades Internacionals de Pau (PBI) – Estat espanyol
16. CEDSALA (Centre de Documentació i Solidaritat amb America Llatina i Àfrica)
17. CIM Burkina – Col·laboració amb la infància i la Dona a Burkina Faso
18. Col·lectiu de Teatre de les Oprimides – Guardians de la Terra
19. Col·lectiu Mariola Zapatista
20. Col·lectiu rural Benisterra (la Vall de Perputxent)
21. Comunitat Cristiana Popular València
22. Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
23. Cooperacció
24. CSAM Mas del Potro (Centre Social Autogestionat de Muntanya)
25. CSOA l'Horta
26. CuinaViva! menjars agroecològics
27. Ecologistes en Acció
28. El Pa Sencer SCCL
29. Escoles Solidàries
30. Fundació Musol
31. Fundació Pau i Solidaritat Euskadi
32. Fundació per la Justícia
33. Greenpeace Espanya
34. Grup Intercultural Almàciga
35. ICID (Iniciatives de Cooperació Internacional per al Desenvolupament)
36. Enginyeria Sense Fronteres del País Basc – Euskal Herriko Mugarik Gabeko Ingeniaritza
37. Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans
38. Intersindical Solidària
39. Komun.org
40. LA COLLITA Comunicació
41. Lêgerîn Azadî
42. Lliga dels Drets dels Pobles
43. Lumaltik Herriak
44. Mans Unides
45. Medicusmundi Mediterrània
46. Mugarik Gabe
47. ONGD Ensenyants Solidaris
48. Oscar ONGD
49. Perifèries del Món
50. Plataforma Aire Net de La Foia de Bunyol-Chiva
51. Plataforma MOBILITZA'T
52. Plataforma Salvem Farrajón
53. Projecte Senda Nativa
54. Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures
55. STEI INTERSINDICAL
56. SETEM CATALUNYA