Hi ha esdeveniments que, per catastròfics i devastadors que siguin, comporten el millor de l'ésser humà.
El que va passar a l'illa filipina de Siargao, arran de la devastació causada per “Odette”, nom internacional “Rai”, un supertifó de categoria 5 – la màxima categoria registrada – amb vents superiors als 300 km/h, que va arrasar completament l'illa de Siargao i una dotzena més, el 16 de desembre de 2021, deixant una seqüela de morts, ferits, residents sense llar i comportant unes condicions d'habitabilitat molt dures.
L'illa va ser declarada a “Estat de Calamitat” pel President R. Duterte el 23 de desembre de 2021, a causa de la manca d'aigua i aliments, de medicació bàsica, d'electricitat i comunicacions de cap tipus; cases i negocis van ser destruïts, així com la infraestructura, edificis públics i barques de pesca, i la seva naturalesa va ser greument danyada.
Guillermo Latorre Miró, empresari valencià de 34 anys i resident a l'illa de Siargao des del 2018, va ser un dels estrangers que, malgrat les dificultats, va decidir no evacuar l'illa tal com el Govern local i el Consolat recomanaven. Així doncs, va decidir romandre i intentar ajudar en la mesura del possible a la recuperació de l'Illa.
Prèviament al tifó, va oferir refugi al seu establiment als seus veïns en cas que la situació esdevingués perillosa, ja que aquests es negaven a evacuar les cases fins a l'últim moment. Immediatament després del tifó, l'estructura del seu negoci, que va quedar molt malmesa però dreta, es va convertir en un refugi temporal per als seus empleats i veïns, les cases del qual estaven semi derruïdes i inundades. Hi va haver un parell de dies de xoc després d'aquest impacte de la natura i, en veure que no arribava ajuda de cap mena a l'illa, Guillermo va passar a l'acció iniciant una campanya de cuines solidàries per als que ho havien perdut tot.
Amb més improvisació que planificació, Guillermo va organitzar la primera cuina solidària per alimentar els seus empleats i veïns, amb els estocs sobrants d'aliments de què disposava al negoci. Els seus empleats i veïns més immediats no van dubtar a fer pinya, i van començar a cuinar diàriament per al veïnat ia bullir aigua del pou per poder oferir una mica de beure als veïns, que ni tan sols disposaven d'aigua. Gràcies a la multitud de persones que van col·laborar amb la seva campanya, incloent grans i petites ONGs, fundacions, col·legis, universitats, així com empresaris i multitud d'amics a la distància, en les següents setmanes Guillermo va aconseguir començar a establir una xarxa de cuines solidàries a diferents ubicacions de l'illa, per tal de cuinar per als habitants de Siargao més necessitats ia les zones més aïllades, algunes amb accés només per vaixell, prioritzant sempre l'alimentació de nens i ancians.
Després d'una gran empenta econòmica per part de la World Central Kitchen del reconegut Xef José Andrés, al mes de Febrer, el nombre de cuines solidàries va créixer i va arribar a ser de cinc, augmentant la capacitat productiva de les mateixes i superant la xifra de 3.000 -3.500 àpats servits al dia durant els mesos de Febrer, Març i Abril de 2022. Després de quatre mesos de campanya i juntament amb un motivat equip de més de 50 voluntaris liderat per Guillermo, havien aconseguit superar els 239.000 àpats servits, una xifra inimaginable de assolir en cuines improvisades a llenya i sense refrigeració de cap mena, excepte gel que podia arribar d'altres illes per vaixell, de tant en tant i amb sort. Simultàniament a les cuines solidàries, Guillermo va rebre ajuda internacional que va ser destinada a reconstruir prop de 50 cases i teulades dels habitatges de tots els seus empleats i dels seus veïns més propers als barris de Purok 1, General Luna ia Purok 3, Unió.
Durant l'abril del 2022, malgrat l'ajuda rebuda, la situació a l'illa seguia sent certament desastrosa, sobretot per a la població local, amb moltes zones per reconstruir i sense connexió elèctrica, amb problemes de distribució d'aliments i medicació i, a alhora, amb la majoria de la població sense feina i sense suport estable, ja que el turisme havia desaparegut per complet de l'illa.
Fundació per la Justícia a Filipines
Lamentablement, estava començant a quallar la idea que les cuines solidàries no resoldreien el problema de la manca d'aliments a llarg termini. Així, motivat Guillem pel suport incondicional rebut per part de familiars i amics, i coneguts d'aquests, va decidir llançar la tercera fase de la seva campanya d'ajuda de recuperació a l'illa de Siargao: Dotar del mitjà de subsistència un dels sectors més desafavorits de lilla: els pescadors locals. La idea va ser atacar el problema d'escassetat d'aliments d'arrel, mitjançant la construcció de bangques, barques de pesca de motor per a les famílies de pescadors que van perdre el seu mitjà de vida durant el tifó. El que va començar amb la idea de construir una o dues barques va concloure, després de mesos de llarg i laboriós procés, amb una flota de 9 embarcacions de pesca a motor dièsel de 16 cavalls.
Gràcies a la generositat dels donants i voluntaris de FUNDACIÓ PER LA JUSTÍCIA i, especialment, gràcies a la coordinació de José Mª Tomás y Tío i d'Alejandro Mañes, el procés de la construcció de la Barca FxJ es va completar a finals de juny de 2023 i, després de diversos retocs i proves de navegació, ha estat donada a l'Escola Pública Primària del petit barri “Cambas-Ac”, ubicat a una zona del municipi de Dapa, amb complicat accés només per via marítima.
El procés de construcció ha estat completament artesanal, tallant a mà un gran tronc de fusta per aconseguir el casc principal, i treballant el bambú i altres fustes de diferents densitats per aconseguir la flotabilitat i lequilibri necessari a la Bangka. Els contratemps logístics i del procés constructiu van ser més grans i més freqüents del que s'anticipava. En primer lloc, en ser l'illa de Siargao una zona mediambientalment protegida, SIPLAS (Siargao Island Protected Landscape and Seascape), no es permet la tala i el comerç de certs tipus de fustes i troncs a l'illa, per la qual cosa va haver buscar la forma d'“importar” d'altres zones del país troncs ja tallats i en forma de grans taulers per mantenir-se dins de la legalitat. D'altra banda, la manca d'electricitat en certes parts de l'illa i en certs barris illa, (Anajawan i La Januza), va alentir molt el procés, ja que aquest es va realitzar completament de forma manual i només durant les hores de llum natural, sense poder treballar els dies de pluja, ja que tot es fa a l'exterior. Després de mesos de construcció, les barques van començar a solcar l'Oceà Pacífic, tornant així un mitjà de vida sostenible per a les famílies més vulnerables de Siargao.
A l'hora d'assignar les barques a les famílies receptores, i amb la finalitat d'evitar disputes, l'Autoritat local de cada barri (Capità del Barangay) o en alguns casos els directors dels col·legis públics van acceptar col·laborar en la selecció de la família indicada per a la donació dels vaixells, els quals han d'haver acreditat la pèrdua d'una embarcació a causa del tifó. En el cas de la barca Fundació per la Justícia, el Director del col·legi públic de Cambas-Ac (Col·legi 132137), Mr. Bobby E. Navarro ha estat designat per gestionar la custòdia de la Bangka, que serà compartida per diverses famílies de pescadors mitjançant un sistema de torns, així com pels estudiants que necessitin transport per desplaçar-se a la ciutat de Dapa des de Cambas-Ac.
