El Octubre Centre de Cultura Contemporània va acollir a la tarda del dilluns 20 de setembre el col·loqui sobre “Lluites i resistències de defensores dels drets LGTBIQ+ a El Salvador”, en el marc d'un projecte que va néixer en resposta a les necessitats de protecció de dones defensores dels drets sexuals i altres drets associats a la identitat de gènere i orientació sexual al país. Un col·loqui que va comptar amb la participació de Paula Morcillo – directora de projectes de Fundació per la Justícia –, José de Lamo Pastor – Director general d'Igualtat a la Diversitat –, Marta Bofí – treballadora social del servei d'Orienta de la GVA–, Lorena Sanz – advocada del servei d'Orienta –, Karla Avelar i Bianka Rodríguez – defensores dels drets LGTBIQ+ a El Salvador –.
Es tracta d'un projecte que s'emmarca dins del V Pla Director de la cooperació valenciana 2021-2024, perseguint la reducció de la desigualtat i la defensa dels drets fonamentals de les persones. Promovent, alhora, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 16 – pau, justícia i institucions sòlides –, 17 – aliances per assolir els objectius –, 5 – igualtat de gènere – i 10 – reducció de les desigualtats –.
El 2008 i després de complir 5 anys de pena de presó, Karla Avelar es va convertir en una de les quatre fundadores de COMCAVIS TRANS: “Vaig tenir l'oportunitat d'haver estat presa i haver conegut la situació de les meves companyes, vaig sortir molt traumat d'aquell lloc, però amb molta força i amb molts compromisos”. Així, després de percebre que les circumstàncies havien de canviar, va ser quan van decidir reivindicar-se com a dones i treballar per aquestes necessitats creant l'associació el 5 de juliol del 2008 i rebent la personalitat jurídica el 2011.
«Vaig tenir l?oportunitat d?haver estat presa i haver conegut la situació de les meves companyes», Karla Avelar.
Bianka Rodríguez va remarcar que El Salvador encapçala el segon país amb més índex d'homicidis a persones LGTBI i va fer referència a la inexistència de la paraula “justícia”: “A El Salvador no existeix Bianka Rodríguez, al meu document d'identitat encara m'identifiquen amb nom i gènere masculí”. De la mateixa manera, va destacar que la dificultat per obtenir una feina digna les obliga moltes a exercir la prostitució –en circumstàncies insostenibles i perilloses– com a mitjà de subsistència.
“A El Salvador no hi ha Bianka Rodríguez», Bianka Rodríguez.
Al contrari del que passa a El Salvador, a l'Argentina i Suïssa sí que està permès el canvi de nom i sexe, però per això cal un informe mèdic previ. Això és, un procés que, tal com el defineix Karla Avelar, és “traumàtic”, ja que no és la pròpia persona la que en defineix el gènere, sinó que queda en mans d'un examen psiquiàtric. Així doncs, la “patologia” diagnosticada cap a les persones trans a El Salvador rep el nom de “incongruència de gènere”.
Pel que fa als principals agents de persecució que obliguen les persones trans a sortir del Salvador, Bianka Rodríguez va destacar les colles, els líders religiosos, l'extrema dreta i els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. Una llista a la qual Marta Bofí va incloure la persecució de la pròpia família. De la mateixa manera, es va destacar el risc que suposa tornar al territori salvadorenc una vegada que han fugit a la recerca de protecció a un altre país.
“El que està passant a El Salvador també pot passar a Espanya”, Bianka Rodríguez.
Tot això va quedar remarcat per Bianka Rodríguez qui va avisar que, encara que es tinguin tots els drets, no es té res guanyat i que “el que està passant a El Salvador també pot passar a Espanya”.