Descobreix la història de Karla Avelar i Bianka Rodríguez: dues dones trans que lluiten per un món més inclusiu per al col·lectiu LGTBI a El Salvador.
«Alguns valors han de ser universals, com ara els Drets Humans; la igualtat i la dignitat de cada ésser humà». – Bianka Rodríguez (Directora executiva de COMCAVIS TRANS)
Per a molts, conceptes com «drets humans» o «dignitat» són fets, cosa que no es posa en dubte ni es qüestiona. No obstant, viuen aliens a la realitat de milers de persones a tot el món; persones que, per la seva condició sexual o de gènere, són discrimines, vexades i fins i tot assassinades.
Des de la Fundació per la Justícia, creiem que l'única manera de combatre l'odi és mitjançant la informació i l'educació. Per això, aquest article tracta sobre dues figures molt importants per al col·lectiu LGBTI a El Salvador: Karla Avelar i Bianka Rodríguez. Dues dones que han lluitat amb urpes i dents per ser reconegudes i tractades amb dignitat.
La història de Karla Avelar
Karla Avelar es defineix a si mateixa al seu compte de Twitter com: «Dona trans a la recerca d?un món millor, fidel creient en l?amor al proïsme i enemiga de la mentida». I és que no hi ha cap dubte que ha estat tota una lluitadora pels drets del col·lectiu LGBTI a tot el món.
Karla neix el gener del 1978 a El Salvador i és ja en la seva adolescència que comença a patir discriminació per la seva identitat de gènere ja que ella sent que no va néixer al cos que li corresponia.
Durant tota la vida s'ha hagut d'enfrontar a amenaces de mort, agressions sexuals i fins i tot intents d'assassinat.
Però després de molts anys de calvari, decideix que és el moment de lluitar-hi i és el 2008 quan funda l'associació COMCAVIS TRANS amb l'objectiu que altres dones trans, com ella, poguessin sentir-se escoltades, identificades i recolzades.
Des d'aquell moment, Karla Avelar decideix que dedicarà la seva vida a eradicar la transfòbia, convertint-se el 2013 en la primera dona trans a denunciar crims d'odi a la comunitat LGBTI davant la CIDH (Comissió Interamericana de Drets Humans).
La seva tasca va ser reconeguda el 2017, quan és proposada per als Premis Martín Ennals que donen suport als defensors dels drets humans. Tot i això, el que semblava un moment de felicitat es va tornar a truncar davant el segrest de la seva mare i l'exigència, per part dels segrestadors, de lliurar els diners que guanyés amb aquest premi a canvi de la llibertat de la seva progenitora.
Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després a la vida de Karla, que es veu obligada a abandonar el seu país natal per buscar refugi a Europa. Actualment resideix a Suïssa i és a Ginebra des d'on continua lluitant cada dia per un món sense odi.
Per desgràcia, Karla Avelar no ha estat ni serà l'única persona trans a patir aquesta discriminació que s'estén a tots els àmbits de la societat i que les porta, moltes vegades, a ser extorsionades i obligades a exercir la prostitució.
Quan Bianka Rodríguez es creua a la vida de Karla
No obstant això, malgrat tot allò esmentat, Karla Avelar no està sola.
Una altra persona important per al col·lectiu i que ha estat al seu costat és Bianka Rodríguez, l'actual directora de COMCAVIS TRANS.
La història de Bianka és molt similar a la de Karla i posa de manifest la realitat de ser una persona trans a El Salvador i no ajustar-te als cànons heterosexuals establerts per la societat.
Bianka va patir rebuig des de molt petita per part del seu entorn familiar més proper i bullying a l'escola, cosa que el va fer abandonar els estudis i arribar a pensar que algun dia acabaria assassinada com moltes altres dones transgènere.
Buscant respostes i suport, es va creuar al seu camí l'associació COMCAVIS, lloc on va conèixer Karla, que es va veure reflectida immediatament a la jove. Més tard, a causa de l'exili d'aquesta, Bianka és proposada per agafar les regnes de l'associació i, encara que la decisió no va ser fàcil per a ella, va acabar acceptant per poder seguir amb la tasca que s'estava duent a terme: donar suport i oferir ajuda totes aquelles persones transgènere que ho necessitin.
Com és viure a El Salvador si ets transgènere
El Salvador és un dels països d'Amèrica Llatina amb més índex de delinqüència a causa de les diferents colles que controlen el territori. Si a això hi sumem una societat masclista i transfoba ens trobem amb l'escenari propici perquè es duguin a terme delictes d'odi i assassinat contra el col·lectiu. De fet, des del 1993 fins al 2018 s'han registrat més de 700 casos d'assassinats a persones trans que no han estat resolts i els executors dels quals han quedat impunes.
A causa d'aquesta situació, ja que la justícia del país fa cas omís al crit d'auxili d'aquestes persones, són cada dia més els que es veuen obligats a abandonar les famílies i el país d'origen si volen portar una vida en pau.
«Vivim en una situació on la societat ens discrimina; l'Estat ens discrimina» comenta Bianka posant èmfasi que el problema és un problema social i que cal eradicar-lo des de l'arrel ia tots els nivells: civil i institucional.
COMCAVIS TRANS i la seva funció per a la comunitat LGTBI a El Salvador
Com s'indica a la seva pàgina web, l'associació COMCAVIS TRANS neix de la necessitat de moltes dones del col·lectiu que se senten discriminades, no representades i faltes d'informació.
Des dels seus inicis el 2008, de la mà de Karla Avelar, ha anat creixent i evolucionant fins a convertir-se en «una organització no governamental, apolítica, no religiosa i sense ànim de lucre, que té com a propòsit representar, defensar, vetllar i promoure els drets humans i els interessos de les dones TRANS, per afavorir-ne el desenvolupament i el respecte de la dignitat humana».
Gràcies a COMCAVIS, les persones del col·lectiu LGBTI d'El Salvador han trobat un refugi on sentir-se segurs, així com suport per lluitar per aquesta igualtat que tant mereixen.