A Hondures, 105 periodistes han estat assassinats en les últimes dues dècades i al 92 % dels casos mai no hi va haver justícia, segons el Comitè per la Lliure Expressió.
Fundació per la Justícia presentarà un vídeo en què una periodista, la cofundadora d'un mitjà de comunicació hondureny i la directora del Comitè per la Lliure Expressió expliquen perquè callar la premsa és un atac a tota la societat.
Les periodistes Carmen Valeria Escobar, Amada Ponce i Jennifer Àvila
Quan el crim organitzat es fa amb l'Estat
Durant anys, Hondures va ser un dels principals camins de la cocaïna cap als Estats Units. El 2024, el seu expresident, Juan Orlando Hernández, va ser condemnat per narcotràfic per un tribunal dels Estats Units.
Segons la periodista Carmen Valeria Escobar, quan el crim organitzat s'apodera de l'Estat, les conseqüències van molt més enllà del tràfic de drogues: «En aquests territoris, el silenci no sempre s'imposa amb censura; moltes vegades s?imposa amb por. Hi ha comunitats on investigar el poder pot costar la vida».
2010, l'any més dur per a la premsa
Per Estimada Ponce, directora executiva del Comitè per la Lliure Expressió, el pitjor moment va arribar després del cop d'Estat del 2009, que va expulsar del poder el president Manuel Zelaya Rosales. El 2010 van ser assassinats 10 periodistes. Molts havien denunciat com es trencaven les institucions del país. Segons Ponce, en aquell moment «l'empresa privada, els bancs, el govern es confabulen, diguem-ho així, i imposen territoris de silenci».
Qui investiga la corrupció, en perill
Segons Carmen Valeria Escobar, aquest poder del crim organitzat dins de l'Estat també arriba als que investiguen la corrupció, denuncien abusos o expliquen el que passa als territoris controlats pel poder polític i criminal.
Per a la periodista, «la violència contra periodistes poques vegades és un fet aïllat. Està profundament lligada a la corrupció, la impunitat i les estructures criminals que han penetrat diferents institucions de l'Estat».
El retorn de l'expresident
Jennifer Àvila, cofundadora del mitjà de comunicació hondureny Contracorrent, afegeix un altre fet recent: el president dels Estats Units va perdonar Juan Orlando Hernández, que ha tornat en persona a Hondures «amb un moviment polític força basat també en la religió». Segons Àvila, «en altres països veiem la figura d?algú que arriba de fora de la política. A Hondures és més aviat un reciclatge d?un personatge que ha estat summament polaritzant, com ho és Juan Orlando Hernández».
105 periodistes assassinats, gairebé cap amb justícia
A Hondures, la violència contra periodistes està molt unida a la corrupció, a la lluita pel control dels territoris i als interessos econòmics que manen a diferents zones del país.
Les dades del Comitè per la Lliure Expressió ho mostren amb claredat: 105 periodistes assassinats en les darreres dues dècades. Al 92 % dels casos mai hi va haver justícia.
La capacitat de decidir
A la pregunta de què perd una societat com la d'Hondures quan els seus periodistes són silenciats, Amada Ponce respon amb quatre paraules: «La capacitat de decidir». Sense periodistes que puguin investigar i explicar què passa, la ciutadania es queda sense la informació que necessita per decidir sobre la seva vida i sobre el seu país.
El vídeo, finançat per l'Ajuntament de València, es podrà veure al perfil d'Instagram. Ajuda'ns perquè aquestes veus arribin més lluny. Comparteix el vídeo.