La persona que arriba a un altre país buscant poder menjar cada dia o que no la matin al lloc d'origen podem ser tu o jo. Hem tingut sort de néixer a Europa, poder menjar cada dia i no haver d'amagar-nos per les nostres idees o per qui estimem.
Alguns polítics i mitjans de comunicació utilitzen les persones migrants per culpar-los de tots els mals del nostre país, els anomenen «intrusos», «immigrants il·legals», que s'aprofiten dels drets i les prestacions dels països als quals arriben sense donar res. a canvi. Això dóna lloc a tenir una visió negativa de les persones migrants, el racisme i la discriminació.
Primer de tot diferenciarem entre migrant, emigrant i immigrant perquè tots sapiguem de què estem parlant. Tots els immigrants són immigrants, però no tots els immigrants són immigrants. Per exemple: un migrant es mou dins del país o d'un país a un altre, per buscar feina o per reunir-se amb familiars. També hi ha els emigrants que són els que viuran a un altre país i al seu país d'origen serien emigrants i al país que arriben immigrants.
A més, podem parlar de refugiats, que són els que arriben a un país fugint d'un conflicte o d'una persecució personal per motius religiosos, polítics o d'orientació sexual. A nosaltres també ens agradaria que, en cas de guerra i per salvar les nostres vides, un altre país ens rebés amb els braços oberts i ens ajudés a tirar endavant.
Cal posar-se a la pell dels altres per entendre per què una persona abandona casa seva, família, cultura, menjar i llengua. Ningú no ho fa per gust.
En Fundació Per la Justícia sabem que les persones migrants aporten diversitat i són fonamentals per al creixement econòmic. Tenen una mitjana d'edat entre 20 i 40 anys i constitueixen un capital humà important que beneficia el dinamisme econòmic i incrementa la productivitat.
A més, són la taula de salvació del model europeu de benestar. La nostra població està envellida i la taxa de fecunditat és baixa. Per tant, la sostenibilitat del sistema de pensions està en perill i gràcies a ells hi ha un creixement poblacional que ajuda a mantenir el nostre nivell de vida.
Molts es queixen de la manca de feina a causa de l'arribada de migrants al nostre país, però realment, el 39% treballa a l'agricultura o la pesca, un 17% ho fa a la indústria manufacturera, un 15% a l'hostaleria i un 12% en treballs de neteja. L'informe de la companyia de recursos humans Randstad indica que un 21,72% d'espanyols s'empra en llocs qualificats, mentre que només un 5,06% d'estrangers ho aconsegueix. Tot i que la majoria de migrants tenen una formació superior a les tasques que exerceixen, ocupen els treballs pitjor pagats i més inestables.
Fa poc vaig llegir un article on el Govern proposava un pla per contractar milers de persones d'altres països per treballar a la construcció ja que es necessiten lampistes, pintors, fusters i electricistes. Però si hi ha atur a Espanya, per què busquen estrangers per treballar en construcció?
Durant la crisi financera de l'any 2008, es van perdre al voltant de 1,8 milions de llocs de treball relacionats amb el sector de la construcció. Molts eren exercits per immigrants, que van haver de tornar als seus països en no trobar feina aquí. Ara, després d?uns anys, Espanya els torna a necessitar.
Miguel Fernández, director general de Tetris, empresa de disseny i construcció, va explicar que als joves espanyols no els atrau aquest sector pel sou que reben i com és de dur la feina: «Hem de pagar més i atraure immigració i donar-los aquests treballs, però a més capacitar-los i ensenyar-los», comentava Fernández en una entrevista a lavozdehispanoamerica.com.
Els joves espanyols són molt poc inclinats a treballar en aquest sector i per això els empresaris estan optant per contractar mà d'obra estrangera. S'estima que, a Espanya, el 13% de la força laboral està aturada, és a dir, un de cada tres joves no té feina. Entre els joves de 15 a 28 anys només el 11% ho fan a la construcció.
El pla que va proposar el Govern de contractar treballadors d'altres països porta encallat un parell de mesos per les objeccions de Treball i les queixes dels sindicats que han paralitzat aquesta mesura.
En Fundació per la Justícia lluitem per intentar acabar amb les injustícies que es cometen contra els immigrants. Tots ens necessitem i ens hi hem d'ajudar. Jutjar o menysprear una persona immigrant no és just perquè no coneixem les raons per les quals ha arribat aquí i produïm un dolor que se suma a la tristesa d'estar lluny de les famílies. Em dol que no tinguem un mínim de memòria per recordar què hem estat els espanyols durant segles.
Reflexions. Article de Llevant EMV