La cineasta inaugurarà la XIV edició l'1 de juny i oferirà una xerrada juntament amb un “cicle d'autora”, en què es projectaran tres llargmetratges de la seva elecció que responen a la temàtica d'Humans Fest aquest any: la perspectiva de gènere a la defensa dels drets humans
El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València, Humans Fest, organitzat per Fundació per la Justícia, ha anunciat el seu premi honorífic Pau i Justícia de 2023, que aquest any es concedeix a la directora Isabel Coixet per reconèixer una trajectòria marcada per treballar amb perspectiva de gènere, ajudant a desconstruir la representació femenina i la masculinitat tradicionals en l'àmbit audiovisual.
Coixet rebrà aquest guardó a la inauguració d'Humans Fest, que se celebrarà el proper 1 de juny al Centre Cultural La Beneficència. Així mateix, la cineasta protagonitzarà un col·loqui el 2 de juny, quan també se n'iniciarà el "cicle d'autora" a La Filmoteca de València, on s'exhibirà la pel·lícula que va canviar la seva carrera, La meva vida sense mi, a propòsit del seu 20è aniversari i el seu darrer documental, El sostre groc. A més, es faran altres projeccions de llargmetratges escollits per ella mateixa sota l'eix temàtic del festival el 2023. Es tracta de pel·lícules clàssiques que han inspirat la seva mirada de gènere al cinema.
“En aquest país, l'audiovisual continua sent un món masculinitzat, on només un terç dels professionals som dones. Però tot i així, tenim directores tremendes com Isabel Coixet, que fa més de 30 anys que trenca estereotips al cinema a través de personatges femenins que lluiten per la seva llibertat i autonomia. És la nostra directora més internacional i ho és també gràcies a la seva mirada feminista i la seva compromís social”, afirma Majo Siscar, directora del festival.
En aquest sentit, José María Tomás i Tío, president de Fundació per la Justícia, assenyala que “és important destacar figures com la d'Isabel Coixet, que amb els seus treballs contribueix a la defensa dels drets humans. Aquest festival, una de les activitats principals que impulsem des de Fundació per la Justícia, va néixer fa gairebé 15 anys per, entre altres objectius, promocionar la cultura, amb la intenció d'arribar a una audiència àmplia i en particular a les persones més vulnerables amb especial atenció a la perspectiva de gènere ia la diversitat de les autores i els autors. Aquest any a més apostem per la inclusió, en col·laboració amb la Fundació ONCE”.
És més: Isabel Coixet recolza els projectes de directores novells des de la seva productora Miss Wasabi Films, afavorint la viabilitat i la visibilitat dels treballs dirigits per dones al cinema. D'acord amb el darrer informe de CIMA, corresponent al 2021, “les dones treballen amb quanties que suposen la meitat dels imports amb què treballen els llargmetratges que estan liderats per homes” i, així mateix, “la freqüència de reconeixement al treball de directores i guionistes a festivals és de 38 de cada 100 davant d'una proporció de 13 de cada 100 obtinguda pels seus companys anàlegs de professió”.
ISABEL COIXET, COMPROMESA I PROLÍFICA
Isabel Coixet (Sant Adrià del Besòs, Barcelona, 1960) va obtenir la seva primera candidatura als Premis Goya el 1988 amb la seva òpera prima Massa vell per morir jove. Des de llavors, a la seva filmografia destaquen nombrosos llargmetratges de ficció que li han valgut reconeixements i elogis tant a Espanya com a altres països.
Aquest és el cas de Coses que mai et vaig dir, Als que estimen o La meva vida sense mi (Goya al millor guió adaptat el 2004). En concret, Coses que mai et vaig dir va ser la seva primera pel·lícula rodada en anglès, per a la qual va comptar amb un repartiment d'intèrprets nord-americans encapçalat per Lili Taylor i Andrew McCarthy.
Per la seva banda, a La meva vida sense mi l'actriu canadenca Sarah Polley encarna una dona que descobreix que té un càncer terminal i decideix elaborar una llista de coses a fer abans de morir, preparant-ho tot per quan ella ja no estigui per a les dues filles i el marit. Aquesta pel·lícula, que aquest any celebra el 20è aniversari de la seva estrena, va representar el salt internacional.
A elles se sumen La vida secreta de les paraules (Goies a la millor direcció, pel·lícula, guió original i direcció de producció el 2006 i Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana), Elegy, Mapa dels sons de Tòquio, Ahir no s'acaba mai, Another Me, Learning to Drive, Ningú vol la nit (premi Goya a la millor música original, vestuari, maquillatge i perruqueria, i direcció de producció), La llibreria, Elisa i Marcela, sobre el casament de dues dones el 1901 que consta com el primer matrimoni homosexual registrat al món, o la seva última estrena de ficció Neva a Benidorm, rodat en aquesta ciutat valenciana.
Així mateix, Coixet també ha treballat el gènere documental amb títols com Invisibles, dedicat a la tasca de Metges Sense Fronteres, Viatge al cor de la tortura, Escoltant el jutge Garzón o Spain in a Day, un projecte basat en imatges domèstiques gravades per persones voluntàries. A finals de 2014 va rodar al Txad el documental Talking about Rose, prisoner of Hissène Habré sobre l'experiència de tortura d'un grup de víctimes en la lluita per portar l'exdictador del seu país davant de la justícia.
Aquest any ha tornat a estar a ser nominada als Goya per El sostre groc, un documental que aborda els abusos sexuals patits per un grup de dones durant la seva adolescència en una escola de teatre. A més, a Netflix es pot veure la seva primera sèrie de ficció, Foodie Love. Pel que fa a reconeixements, cal destacar que el 2009 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts i el 2015, la Medalla Chevalier des Arts et des Lettres per part del Ministeri de Cultura Francès.
HUMANS FEST, UN FESTIVAL DE DENÚNCIA I REFLEXIÓ
Humans Fest celebrarà la XIV edició des del dijous 1 fins al dissabte 10 de juny, deu dies durant els quals dinamitzarà diferents espais de la ciutat amb projeccions i col·loquis que posaran el focus a identificar i qüestionar la discriminació, la desigualtat i l'exclusió per motius de gènere, com també les accions que s'emprenen a qualsevol part del món per canviar i avançar en la construcció de la igualtat. Per això, el festival oferirà una selecció de llargs i curts, tant de ficció com documentals.
Humans Fest forma part de la xarxa internacional Human Rights Film Network. La XIV edició se celebra gràcies a la col·laboració de Conselleria de Cooperació, Diputació de València, Ajuntament de València, Institut Valencià de Cultura, Caixa Popular i Teika.